Hotels a les Illes Balears
L´illa de Sa Dragonera el 26 de gener de 1995 fou declarada Parc Natural, i així es convertí en un referent per la defensa de la natura a Mallorca, després de quasi 20 anys de reivindicació ciutadana i lluita per part de grups ecologistes encapçalats pel GOB, per evitar la seva urbanització. S´hi arriba des de el moll de Sant Elm, on regularment al llarg del dia parteix una embarcació anomenada "Margarita", que en 20 minuts recorre els 780 m del canal des Freu entre Sa Dragonera i Mallorca. Les reserves es poden fer als telèfons +34 639 617 545 o +34 696 423 933. Del Port d´Andratx també hi parteixen embarcacions.
Té una superfície de 2,88 hectàrees, una llargària màxima de 3.700 m i una alçada màxima de 353 m al puig del Far Vell. El relleu és molt pronunciat a la costa de ponent on es formen espectaculars penya-segats de fins a 300 m, mentre que a la costa de llevant descendeix de manera més suau amb la formació de cales i el petit port natural de Cala Lledó, on es troba el centre de recepció dels visitants amb una exposició damunt Sa Dragonera. Els illots El Pantaleu a 170 m de distància a la costa, davant la platja de Sant Elm, l´illa Mitjana a 300 m i els Calafats a 60 m de Sa Dragonera també formen part del Parc Natural.
Presenta una vegetació molt condicionada per l´escassetat d´aigua, l´efecte de la sal marina en molts d´indrets, la manca de sòl i la intervenció de l´home fins a la dècada dels anys setanta. Les aus marines, rapinyaires i els ocells migratòries són els més representatius de la fauna de Sa Dragonera, on també es troben petits rèptils com la sargantana gimnèsica amb una subspècie endèmica i el dragó comú. Els mamífers autòctons estan representats per quatre espècies de ratapinyades i el dofí mular, una espècie de 2 a 3 metres que sovint s´acosta a la costa.
Al llarg de la història hi ha hagut a Sa Dragonera una activitat humana, per l´aprofitament dels seus recursos, molt condicionada fins el segle XVIII pel perill d´atacs de pirates sarraïns, que utilitzaven l´illa com a plataforma per atacar les costes de Mallorca. La torre de Llebeig bastida el 1585 per tal d´evitar l´entrada de vaixells a la cala del mateix nom, es un vestigi d´aquell temps. Durant l´edat mitjana el falcó pelegrí de Sa Dragonera era molt preuat a la Mediterrània nord occidental, per les seves excel·lents aptituds de caça. La seva explotació depenia de la baronia dels bisbes de Barcelona. L´orxella (Rocella phycopsis) és un liquen que creix sobre les roques dels penya-segats, amb propietats curatives però sobretot molt preuat antigament per l´elaboració de tint color púrpura. La presència de l´home implicà l´explotació de la llenya i la palma de garballó, utilitzada per fer cistells. La recollida de l´aigua de la pluja, ha suposat la construcció de diferents enginys, a una illa semiàrida on l´única reserva d´aigua es troba a la cova del Moro o de sa Font, a prop de Cala Lledó.
Partint de Cala Lledó, es poden fer tres itineraris a peu, ben senyalitzats:
Itinerani 1: Cala Lledó - Far de Llebeig
Distància: 4.532 m
Altitud màxima: 121 m
Temps del recorregut: 1 hora i 20 minuts
L´itinerari transcorre per un camí en bon estat, molt bo de seguir fins a l´extrem sud de Sa Dragonera, on es troba el far de Llebeig, construït el 1910.
Itinerani 2: Cala Lledó - Far Vell o de na Pòpia
Distància: 3.840 m
Altitud màxima: 352 m
Temps del recorregut: 1 hora i mitja
Per arribar a la desviació que ens duu al Far Vell, construït el 1850, s´ha de caminar uns 400 m cap al Far de Llebeig, per agafar un camí estret i pedregós que puja per una pendent considerable, fent recomanable la utilització de botes de muntanya.
Itinerani 3: Cala Lledó - Far de Tramuntana
Distància: 4.532 m
Altitud màxima: 65 m
Temps del recorregut: 30 minuts
L´itinerari transcorre per un camí en bon estat, molt bo de seguir fins a l´extrem nord de Sa Dragonera, on es troba el far de Tramuntana, construït el 1910.
